"Perquè reconstruir-se després d'una pèrdua no és tornar enrere. És aprendre a habitar la vida des d'un altre lloc."
Abans de formar-me en dol
Abans de formar-me en dol, la mateixa experiència ja m'havia ensenyat que hi ha ferides que no necessiten respostes. Necessiten una presència que les sostingui.
Si avui estàs vivint una pèrdua, potser el que més necessites és un espai on poder sentir sense haver d'explicar-ho tot.
Al llarg dels anys he conegut el dol de moltes maneres: la mort de persones profundament importants per a mi, ruptures familiars i moments en què tot allò que coneixia va deixar de tenir el mateix sentit.
Potser tu també sents que la vida ja no encaixa com abans. Aquest desconcert també forma part del dol.
La pèrdua del meu marit em va obligar a sostenir el meu propi dolor mentre acompanyava els meus fills en el seu.
Per això sé com n'és, d'important, comptar amb un espai on no hagis de fer veure que estàs bé.
Acompanyar el meu pare durant els últims dies de la seva vida va confirmar una cosa que ja intuïa: moltes vegades, el que més ajuda no són les paraules, sinó algú que es queda al teu costat, respectant el teu ritme i allò que necessites en aquell moment.
El que el dol em va ensenyar
Al llarg dels anys he conegut el dol de moltes maneres: la mort de persones profundament importants per a mi, ruptures familiars i moments en què tot allò que coneixia va deixar de tenir el mateix sentit.
Potser tu també sentis que la vida ja no encaixa com abans. Aquest desconcert també forma part del dol.
La pèrdua del meu marit em va obligar a sostenir el meu propi dolor mentre acompanyava els meus fills al seu.
Per això sé com n'és d'important comptar amb un lloc on no hagis d'aparentar que estàs bé.
"El dolor no necessita presses. Necessita una presència que el pugui sostenir"
El que va confirmar la meva manera d'acompanyar
Acompanyar el meu pare durant els darrers dies de la seva vida va confirmar una cosa que ja sentia: moltes vegades el que més ajuda no són les paraules, sinó algú que roman al teu costat, respectant el teu ritme i el que necessites en aquell moment.
Aquelles vivències em van portar a formar-me en dol, acompanyament emocional i final de vida.
Avui hom aquesta experiència personal i una formació especialitzada, juntament amb una actualització constant, per oferir un acompanyament rigorós, humà i respectuós amb el ritme de cada persona.
"No crec que l'objectiu del dol sigui tornar a ser qui érem abans"
El que desitjo oferir-te
Crec que les pèrdues ens transformen i que, amb el temps, podem aprendre a conviure-hi sense deixar enrere qui som ni el vincle amb allò que hem perdut.
Si avui estàs travessant una pèrdua, aquí hi trobaràs un espai on no hauràs de recórrer aquest camí en solitud.